Peça per peça

Quan penso en donar el meu cor a Déu, sona massa fàcil i, de vegades, crec que podem fer-ho més fàcil del que també ho és. Diem: "Senyor, et dono el meu cor" i pensem que això és tot el que cal.

«Llavors va sacrificar l'holocaust; i els fills d'Aaron li van portar la sang, i ell la va aspersar sobre l'altar al voltant. I li van portar l'holocaust, peça per peça, i el cap, i el va deixar fumar sobre l'altar.»3. Moisès 9,12-13è).
Vull mostrar-vos que aquest vers és un paral·lel al penediment que Déu també desitja per a nosaltres.

De vegades, quan diem al Senyor, aquí està el meu cor, és com si el tiréssim davant seu. No s’entén així. Quan ho fem d’aquesta manera, el nostre penediment és molt borrós i no ens apartem conscientment de l’acte pecaminós. No tirem només un tros de carn a la planxa, perquè no es fregiria de manera uniforme. És el mateix amb els nostres cors pecadors, hem de veure clarament de què apartar-nos.

Li van donar l’holocaust peça per peça, inclòs el cap, i va cremar cada part a l’altar. Vull centrar-me en el fet que els dos fills d’Aaron li van presentar l’oferta a poc a poc. No van tirar tota la bèstia allà dalt, sinó que van posar certes peces a l’altar.

Tingueu en compte que els dos fills d'Aaron van presentar l'ofrena peça per peça al seu pare. No només van posar l'animal sacrificat sencer a l'altar. Hem de fer el mateix amb el nostre sacrifici, amb el nostre cor. En lloc de dir: "Senyor, aquí tens el meu cor", hauríem de presentar davant Déu aquelles coses que contaminen el nostre cor. Senyor et dono les meves xafarderies, et dono les meves luxúries al cor, et deixo els meus dubtes. Quan comencem a donar el nostre cor a Déu d'aquesta manera, Ell ho accepta com un sacrifici. Totes les coses dolentes de la nostra vida es convertiran llavors en cendres a l'altar, que el vent de l'Esperit bufarà.

de Fraser Murdoch