MITJANS


Veritable culte

560 culte veritableLa principal controvèrsia entre jueus i samaritans a l’època de Jesús va ser on s’havia d’adorar Déu. Com que els samaritans ja no participaven del temple de Jerusalem, van considerar que la muntanya Garizim era el lloc adequat per adorar Déu i no Jerusalem. Quan es construïa el temple, alguns samaritans havien ofert als jueus que els ajudessin a reconstruir el temple i Zorobabel els havia rebutjat durament. Els samaritans van respondre queixant-se del rei de Pèrsia i van deixar de treballar (Esr 4). Quan els jueus van reconstruir les muralles de Jerusalem, el governador Samarias va amenaçar amb prendre mesures militars contra els jueus. Finalment, els samaritans van construir el seu propi temple a la muntanya Gerizim, que els jueus van construir el 128 aC. Chr. Destruït. Tot i que el fonament de les vostres dues religions era la llei de Moisès, eren enemics amargs.

Jesús a Samaria

Die meisten Juden mieden Samaria, trotzdem begab sich Jesus in Begleitung seiner Jünger in dieses Land. Er war müde, setzte sich deshalb an einem Brunnen nahe der Stadt Sychar nieder und schickte seine Jünger in die Stadt, um dort Essen zu kaufen (Joh 4,3-8). Eine Frau aus Samaria kam vorbei und Jesus sprach sie an. Sie war überrascht, dass er mit einer Samariterin redete, seine Jünger wiederum darüber, dass er mit einer Frau sprach (V. 9 und 27). Jesus war durstig, hatte jedoch nichts bei sich, um das Wasser schöpfen zu können – sie aber sehr wohl. Die Frau war berührt davon, dass ein Jude tatsächlich aus dem Wasserbehälter einer Samariterin zu trinken beabsichtigte. Die meisten Juden betrachteten ein solches Gefäss ihren Riten gemäss als…

Llegiu més ➜

Jesús: el pa de la vida

Jesús el pa de la vidaSi cerqueu la paraula pa a la Bíblia, la trobareu en 269 versos. No és cap sorpresa perquè el pa és l'ingredient principal dels àpats diaris a la Mediterrània i la dieta bàsica de la gent comuna. Els grans proporcionen la majoria de proteïnes i hidrats de carboni per als humans durant segles i fins i tot mil·lennis. Jesús va utilitzar el pa simbòlicament com a donador de vida i va dir: «Jo sóc el pa viu que va venir del cel. Qui menja aquest pa viurà per sempre. I el pa que donaré és la meva carn, per a la vida del món» (Jo 6,51).

Jesús va parlar amb una multitud que pocs dies s’havia alimentat de cinc pans d’ordi i dos peixos. Aquesta gent l'havia seguit i esperava que els donés menjar de nou. El pa que Jesús havia donat miraculosament a la gent el dia abans els va nodrir durant unes hores, però després van tornar a passar fam. Jesús li recorda el maná, una altra font especial d’aliments que només va mantenir vius els seus avantpassats. Va utilitzar la seva fam física per ensenyar-los una lliçó espiritual:
"Sóc el pa de la vida. Els vostres pares van menjar el mannà al desert i van morir. Aquest és el pa que ve del cel, perquè qui en mengi no mori” (Jo 6,48-49).

Jesús és el pa de la vida, el pa viu i es compara amb l’alimentació extraordinària dels israelites i el pa miraculós que menjaven ells mateixos. Jesús va dir: “L’hauríeu de buscar, creure en ell i aconseguir la vida eterna a través d’ell en lloc de seguir-lo amb l’esperança de trobar un ...

Llegiu més ➜