Tallar les flors que es vagin marchitant

606 flors tallades ofegantLa meva dona recentment tenia un problema de salut menor, cosa que va suposar una cirurgia en un hospital com a pacient de dia. Com a resultat, els nostres quatre fills i les seves esposes li van enviar un bell ram de flors. Amb quatre bells ramets, la seva habitació semblava gairebé una floristeria. Però al cap d’una setmana, inevitablement, totes les flors van morir i es van llençar. No és una crítica per donar un ram de flors de colors, és només un fet que les flors es desfan. Organitzo un ram de flors per a la meva dona tots els dies del casament. Però quan es tallen les flors i es veuen boniques durant un temps, la condemna a mort els penja. Per molt bells que siguin i durant el temps que floreixin, sabem que s’esvairà.
És el mateix a la nostra vida. Des del moment en què naixem, caminem per un camí de la vida que acabarà en la mort. La mort és el final natural de la vida. Malauradament, alguns moren més joves, però tots esperem a una vida llarga i productiva. Tot i que rebem un telegrama de la Reina el centenari del nostre aniversari, sabem que arribarà la mort.

Així com la flor aporta bellesa i esplendor durant un cert temps, podem gaudir d’una vida meravellosa. Podem gaudir d’una bona carrera, viure en una bonica casa i conduir un cotxe ràpid. Mentre vivim, podem tenir un impacte real en els nostres companys humans i millorar i augmentar la seva vida de manera similar a les flors a una escala menor. Però, on són les persones que van ser les creadores del món fa dos-cents anys? Els grans homes i dones de la història s’han esvaït com aquestes flors tallades, com també els homes i dones destacats d’avui. És possible que siguem un nom de casa a les nostres vides, però qui ens recordarà quan la nostra vida passarà a la història?

Die Bibel erzählt eine Analogie von Schnittblumen: «Denn alles Fleisch ist wie Gras und alle seine Herrlichkeit wie des Grases Blume. Das Gras ist verdorrt und die Blume abgefallen» (1. Petrus 1,24). Es ist ein interessanter Gedanke zum menschlichen Leben. Als ich es las, musste ich nachdenken. Wie fühle ich mich, wenn ich alles geniesse, was mir das Leben heute bietet und zu wissen, am Ende wie eine Schnittblume in den Staub zu verschwinden? Es ist unangenehm. Wie ist es mit Ihnen? Ich vermute, Sie fühlen sich vielleicht genauso.

Gibt es einen Ausweg aus diesem unvermeidlichen Ende? Ja, ich glaube an eine offene Tür. Jesus sagte: «Ich bin die Tür. Wenn jemand durch mich eintritt, wird er gerettet werden. Er wird ein- und ausgehen und gute Weide finden. Der Dieb kommt nur, um die Schafe zu stehlen und zu schlachten und um Verderben zu bringen. Ich aber bin gekommen, um ihnen Leben zu bringen – Leben in ganzer Fülle» (Johannes 10,9-10).
Petrus erklärt, im Gegensatz zur Vergänglichkeit des Lebens, gibt es Worte die ewiglich bleiben: «Aber des Herrn Wort bleibt in Ewigkeit. Das ist das Wort, welches euch verkündigt ist» (1. Petrus 1,25).

Es geht um eine gute Nachricht, um eine gute Botschaft, die gepredigt wurde durch Jesus und die ewiglich bleibt. Vielleicht fragen Sie sich, um was für eine gute Nachricht geht es? Sie können diese gute Botschaft aus einem anderen Teil der Bibel lesen: «Wahrlich, wahrlich, ich sage euch: Wer glaubt, der hat das ewige Leben» (Johannes 6,47).

Aquestes paraules eren pronunciades pels llavis de Jesucrist. Aquesta és la promesa amorosa d’un déu que potser voldreu rebutjar com a faula o que mai no heu considerat valuós. Quan penses en l’alternativa: la mort, quin preu pagaries per la vida eterna? Quin és el preu que demana Jesús? Creu! Mitjançant la fe de Jesús amb què esteu d’acord amb Déu i accepteu el perdó dels vostres pecats mitjançant Jesucrist i accepteu-lo com el donant de la vostra vida eterna!

La propera vegada que hagueu tallat flors lligades a un ram en una floristeria, recordeu si només voleu viure una vida física curta o si val la pena buscar la porta oberta per la porta del camí cap a l’etern. Vida per anar!

de Keith Hartrick