La Roca: Jesucrist

la roca jesucristFa més de 3300 anys, Déu Totpoderós va donar al seu servent Moisès la tasca de conduir el poble d'Israel des de la captivitat a Egipte fins a la llibertat de la terra promesa. Moisès va acceptar aquesta comissió i va dirigir el poble amb humilitat i poder. Va reconèixer la seva total dependència de Déu i, malgrat les nombroses dificultats amb el poble, va mantenir una relació estreta i devota amb el Senyor Déu.

Tot i que Moisès era conegut com un home humil, el comportament dels israelites sovint el va indignar. Una part del poble es barallava i anhelava tornar de la llibertat donada per Déu a les olles plenes de carn i l'esclavitud d'Egipte. Es queixaven de la monòtona dieta del mannà i de la seva insuportable set al desert. Van fer un ídol, el van adorar, van ballar al seu voltant i van viure en la fornicació. El poble murmurador estava a punt de lapidar Moisès, rebel·lant-se contra Déu que els havia alliberat.

L'apòstol Pau es refereix a aquest esdeveniment a la seva carta als corintis: «Tots menjaven el mateix menjar espiritual i van beure la mateixa beguda espiritual; perquè bevien de la roca espiritual que els seguia; però la roca era Crist" (1. Corintis 10,3-4è).

Jesús és el veritable pa del cel. Jesús va dir: «No va ser Moisès qui us va donar el pa del cel, sinó que el meu Pare us dóna el veritable pa del cel. Perquè aquest és el pa de Déu que ve del cel i dóna vida al món. Llavors li van dir: Senyor, dóna-nos sempre un pa així. Però Jesús els digué: Jo sóc el pa de vida. Qui ve a mi no passarà gana; i qui creu en mi mai tindrà set» (Joan 6,32-35è).

La roca representa Jesucrist. D'aquesta roca brolla l'aigua vivificant, que sacia per sempre la set física i espiritual. Qui creu en Jesús la Roca mai més tindrà set.
Entre els descendents dels israelites, és a dir, el poble, els escribas i els fariseus, moltes de les seves actituds no han canviat. Van murmurar a Jesús quan va declarar: "Jo sóc el pa que ha baixat del cel" (Joan 6,41).

Què aprenem d'aquesta història? La resposta la trobem en els versos següents: «La copa de benedicció sobre la qual lloem, no és una participació en la sang de Crist? El pa que partim no és participació en el cos de Crist? Com que és un sol pa, nosaltres, els molts, som un sol cos. Perquè tots compartim un sol pa" (1. Corintis 10,16-17 ZB).

Jesucrist, la Roca, dóna a tots els qui creuen en ell vida, vitalitat i una relació preciosa amb Déu Totpoderós: Pare, Fill i Esperit Sant. Totes les persones que estimen Jesús i li confien la seva vida són benvingudes a la comunitat de Déu, la seva església.

de Toni Püntener


Més articles sobre Jesús:

Qui era Jesús?   Tota la imatge de Jesús